simplebooklet thumbnail

La síndrome o trastorn d’Asperger s’enquadra dins els trastorns generalitzats del desenvolupament, els quals una vegada exclosos el trastorn infantil desintegratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats trastorns de l’espectre autista. El terme “síndrome d’Asperger” fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el 1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatra i pediatra austríac el treball del qual no fou conegut internacionalment fins a la dècada de 1990. Fou inclòs per primera vegada pel manual diagnòstic DSM-IV el 1994.

Trets distintius

La majoria de les persones posseïxen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats mentals aliens, i són capaços d’ajuntar informació sobre els estats cognitius i emocionals d’altres persones basada en pistes atorgades per l’ambient i el llenguatge corporal d’aquestes persones. Les persones amb la síndrome d’Asperger no posseïxen aquesta habilitat i es pot dir que tenen “ceguesa mental”. Per a aquelles persones severament afectades per aquesta “ceguesa mental”, per exemple, pot resultar impossible reconèixer el significat d’un somriure o, en el pitjor dels casos, fallar plenament en reconèixer qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol matís de comunicació indirecta. Generalment són incapaços de “llegir entre línies”, el que significa, que són incapaços d’entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal. És important notar, però, que, atès que és un trastorn espectral, alguns pacients s’aproximen a un nivell de normalitat en les seves habilitats per llegir expressions corporals i interpretar intencions. Sovint troben particularment aclaparant el contacte ocular i per tant l’eviten amb freqüència. La falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats al moment d’interpretar emocions alienes.

La síndrome d’Asperger involucra un intens nivell de concentració en temes d’interès i és generalment caracteritzat per un do especial. Un pacient pot, per exemple, trobar-se obsessionat amb la lluita professional de la dècada del 1950, un altre amb els himnes nacionals de les dictadures africanes, un altre amb la construcció de models amb llumins, etc. Interessos particularment comuns entre pacients són els mitjans de transport (per exemple els trens) i els ordinadors. En termes generals, són atrets per coses ordenades. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca útil des de l’àmbit material o social, l’individu amb Asperger pot aconseguir realitzar-se plenament a la vida.

En la carrera per dominar el seu interès, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament sofisticat, una concentració obsessiva i una memòria quasi perfecta. Hans Asperger denominà als seus petits pacients “petits professors”, per la causa que aquests pacients de tan sols tretze anys coneixien la seua àrea d’interès amb el professionalisme d’un professor universitari. És per aquesta qüestió que els individus amb Asperger són considerats superdotats intel·lectualment, però menys dotats en l’àmbit social.

Aquestes circumstàncies comporten innombrables problemes durant la infància i l’edat adulta. Quan un mestre pregunta a un nen amb Asperger “El teu gos s’ha menjat els teus deures?”, el nen amb Asperger romandrà silenciós de no conèixer l’expressió, tractant de decidir si ha d’explicar al seu mestre que no té cap gos i que, a més, els gossos generalment no mengen paper. El nen no comprèn el que el seu mestra està preguntant i no pot inferir el que el mestre intenta significar o el fet que existeix un significat no literal marcat pel to de veu, postura o expressió facial, i és per tant enfrontat a una pregunta amb tant de sentit com “Va rebotre hui la glacera de la llibreria?”. El mestre abandona l’experiència pensant que el nen és arrogant, rancuniós i insubordinat. El nen roman callat, sentint-se frustrat.

La síndrome d’Asperger pot també causar problemes en la interacció social normal amb els pares. Durant la infantesa i l’adolescència, açò pot provocar severs problemes al nen o adolescent amb Asperger, el qual pateix dificultats per interpretar les pistes subtils de la comunicació i per tant pot ser objecte de burla o fins i tot ser ignorat pels seus pares, portant a la crueltat social. El xiquet o adolescent amb Asperger és freqüentment confós per la font d’aquesta crueltat, sent incapaç de comprendre en què s’equivoca. Això pot causar un trastorn en l’individu que el condueixi a una major retracció social o timidesa per por al rebuig.

 

 

El Dr Hans Asperger, un pediatre austríac, va descriure la síndrome d'Asperger a l'any 1944. Aquesta síndrome ha estat més recentment classificada com un trastorn dins l'espectre autista. Els infants i adults amb Síndrome d'Asperger tenen una capacitat intel.lectual dins del rang normal de la població però mostren característiques diferenciades que es fan ja evidents des de l'infància.