L'HINDUISME

1. Situació geogràfica. Mapa on situem els països on es practica majoritàriament aquesta religió.

 

 

 

Els llocs destacats en taronja indiquen que en aquest país determinat es practica l’hinduisme.


Els països principals són: Índia, Nepal i Indonèsia. També destaquen altes països com Afganistan, Bangladesh, Bhutan, Birmània, Indonèsia, Malàisìa, Oman, Pakistan, Sri Lanka i Tailàndia.

Situació geogràfica

2. Introducció i principals característiques de l'Hinduisme.

Dharma : llei universal

 

Els hindús no anomenen hinduisme a la seva religió, sinó Sanatama Dharma, que significa "ensenyament etern" o "llei eterna". En el món existeixen 750 milions d'hindús. Entre ells hi ha una gran diversitat de creences, però estan totes dedicades a la idea que la nostra vida a la terra forma part d'un etern cicle de naixements, morts i reencarnacions. Portant una vida pacífica, estudiant els antics textos de l'hinduisme, resant i meditant, els hindús intenten trobar la unitat amb el Brahma.

 

A nivell còsmic aquesta llei es manifesta per moviments cíclics i regulars. Per aquest motiu se simbolitza el dharma amb una roda (txakra) que gira sobre si mateixa. Aquest símbol es troba a la bandera de l'Índia i se l'anomena oficialment "eltxakra d'Aixoka". Pel que fa a l'individu humà, el dharma adquireix una nova accepció: la del deure ètic i religiós que cadascú té assignat segons la seva situació particular de naixença.



Bandera de l’índia:Dharma:                                   Dharma:

 

KARMA, SAMSARA I MOKSA.

Karma:

El karma és el conjunt d’actes, tant bons com dolents, que tenen consequències a la forma de reencarnar-se.

L’hindú és aquell que reconeix quin és el seu deure a la vida i que accepta la responsabilitat de les seves accions, el seu karma, els actes i les seves conseqüències en les seves reencarnacions futures.

 

Samsara:

 

 Segons l'hinduisme, cada persona viu moltes vides al llarg de la seva existència. Aquest cicle etern de reencarnacions es diu samsara. Quan un mor, la seva ànima torna a néixer, es reencarna, en un altre cos. El que li passa a cada vida és el resultat de vides anteriors. És a dir, un es reencarnarà en un cos bo si en la seva vida anterior s'ha comportat segons el seu deure en la vida o dharma. Si són bones, es reencarna en una forma de vida superior. El que un fa bé, li fa bo, i el que fa malament, li fa mal. Així, pot reencarnar-se en una persona de casta superior si ha estat bo, i si ha estat dolent en una altra d'inferior o fins i tot en un animal.

 Moksa:

L'objectiu final de les pràctiques de la religió hindú és el perfeccionar-se fins a poder sortir del cicle de reencarnacions, aquest alliberament es diu moksa. Totes les pràctiques i devocions pròpies de l'hinduisme tenen com a finalitat que el fidel es lliuri del continu cicle de reencarnacions i arribi a l'alliberament.


Curiositat:

 

A causa de la creença en la reencarnació, molts hindús són vegetarians ja que creuen que tots els éssers vivents formen part del mateix esperit. Per això consideren que tant animals com persones han de ser tractats amb respecte i reverència.

Concepte de Déu

 

L'hinduisme no ha estat fundat per cap personatge històric guiat per la inspiració divina. Va néixer i es va desenvolupar a partir de cultes i creences populars que es trobaven, en part, en antics textos hindús: els Veda.

 

L'hinduisme és tant un estil de vida com una relació entre l'ésser humà i la divinitat.

 

Es diu que l'hinduisme té més de 300.000 divinitats diferents, però totes són manifestacions de l'ésser únic, esperit universal i déu suprem principi de totes les coses: el brahman.  Atès que és una religió que venera tot et que ens envolta rius, arbres, muntanyes i animals, ha de produir, com és natural, moltes imatges de la divinitat. De fet, totes aquestes divinitats només són els rostres d'una única realitat fonamental que els hindús anomenen Brahman, que és absoluta, eterna i sense límits, i d'on neixen totes les coses. Els diferents déus i deesses només són imatges d'aquesta realitat invisible, i venerar-los és un mitjà per accedir a aquesta ànima universal.

 

Segons la llegenda, un home molt savi primer va demanar al seu fill que llancés sal a l'aigua i després que la tornés a treure. Per descomptat, la sal es va dissoldre i el noi no la va poder apartar. Aleshores, el seu pare li va explicar que la presència de Brahma en el món és com la sal a l'aigua: és invisible, però està a tot arreu.

 

L'hinduisme ensenya que tot ésser viu té una ànima anomenada atman. Alguns hindús creuen que l'atman o ànima individual és part del Brahma (ànima universal). Altres hindús creuen que l'atman i el Brahma són dues coses ben

diferents.

 

Els milers de déus de l'hinduisme tenen les seves pròpies característiques. Els hindús trien als déus que prefereixen adorar i en general creuen que totes les deïtats són aspectes diferents de la mateixa realitat suprema i immutable i que són camins per arribar al  Brahman.







Rencarnació


Els hinduistes, anomenen el concepte de reencarnació com a Samsara. És un concepte que defineix el cicle de reencarnació o renaixement. Segons diverses doctrines índies, comença amb el naixement d’una persona, compren la seva vida i la seva mort, per després renéixer a un altre cos. El renaixement depèn de quin Karma té l’individu, considerant la escènica de les seves accions en aquesta i altres vides. Aquest renaixement passa una vegada rere l’altre, en diferents sers, donant-nos la oportunitat de experimentar, viure, i millorar espiritual ment.